RECORDS
Pa Negre de Emili Teixidor,Historia de una Maestra de Josefina Aldecoa,Pedra de Tartera de Maria Berbal,aquets son els llibres que vaig llegir al taller de lectura que tenim al casal ,de fet son tres llibres diferents, pero tenen un comùn denominador que son iguals, la post guerra, aquesta absurda guerra que vem patir tots i que ancara quedan molts i molts records.Records que aquet dìa tant senyalat t`abocan a tindre present las penurias de la infantesa viscudas en aquell temps. Jo vaig néixer a Sitges i la meva infantesa no va ser ni millor ni pitjor que la dels altres minyons, els nostres majors feian mans i manegues per lliurarnos de la gana que es patia, cobrin las necesitats minimes diarias per mantenir a la familia i per donarnos una millor educaciò lluny de la” formaciòn del espiritu nacional”,als vuit anys vaig anar a una escola privada els meus pares van fer un sacrifici molt gran per que jo pogues entrar( la veritat es que la educaciò era molt espartana,per la minima et castigaban i els castics eran fisics eran castics fets amb el palmell de la mà o amb el regle de fusta ,company inseperatble del profesor.) tambe teniam moments de formaciò pero meins, recordo una cançò que ens feian cantar de tant en tant que deia ….”España se nos moria,a golpe de hoz y martillo,pero Dios mandò salvarla,a Franco nuestro caudillo…..”Ximpleries com aquesta moltes mès.A mig matì començabem las matemàticas,geografia,ortografia ,urbanitat,ens feian recitar amb veu alta la taule de multiplicar desde el 2 fins al 45 o el 50 o mès depent de com tingues el dìa el profe.El que no ens van ensenyar mái va ser el català,i amb el pas del temps jo tampoc emb vaig preocupar, va ser de gran quan una vegada ja jubilat vaig entrar de secretari al casal del barri on i vic hi hon baig fer els primers escrits.
Avui dìa no estic descontent de aquet apartat donç quan sorties de la escola estabas preparat per fer el baxillerat cosa que avui no crec que sortin tan formats faig comparaciòns entre els meus nets i de vegadas en deixan boca abadat perque no saben ni tan sols on neix el riu Ebro o altres similituts,pero no es pas de això de lo que bull parlar o escriure.
Per aquestes datas vulguis o no vulguis el records sempre et porten a altres temps viscuts em refereixo al fet del cumpliment del setanteterce anivesari de la nostre estupida i vergonyant guerra que va portar al nostre pais al desastre i que avui dìa encara petìm ,quan veiem gent que encara ens recorda a traves dels mitjans de comuncació que ells son els guanyadors i que si poguesin altra vegada o tornarian a fer al temps que enlairen simbols anti constitucionals.
Quan escric aquestas ratlles se me aglopant a dintre meu molts records de temps viscut, pero tal com vaig dir anteriorment els records o pensaments no segueixen una llinea estatblerta si n0 que venen de una manera subtada i no segueixen un ordre i sembla que d una cosa vas a un altre
Dels meus temps viscuts ,per aquestas datas lo que mes recordo es quan vaig coneixe al meu pare tenia jo quasi quatre anys, va venir”alliberat” de un batallò de traballadors de Leòn hon feian blocs de pedra per fer el famòs “Valle de los Caidos”quan va venir a casa dels avis , jo vivia amb ells a la masia que tenien,es va trobar amb el drama que patian moltes altres familias,la meva mare servint a Barcelona,el meu germa ingresat al Hospital de Sant Pau, ningu li donaba feina, tindre que presentarse al cuartel de la guardia civil cada setmana “para ver el buen comportamiento” o sigui que el mes de juliol per algù amb els records que et venen es com per tirar petards.